Diagnòstics Clínics

Quan realitzem tractaments psicoterapèutics i/o psicopedagògics, comencem sempre per una fase d’avaluació. En aquesta fase, l’entrevista coneguda com a clínica, ens proporciona una gran quantitat d’informació sobre la situació de la persona.

L’objectiu d’aquesta, consisteix en conèixer en major profunditat, el funcionament i l’entorn de la persona que tenim davant.

A la fase d’avaluació, determinem si existeix la necessitat d’establir un diagnòstic (si existeix un trastorn). No tots els casos que atenem a D’Ésser a ésser el necessiten, ja que algunes de les dificultats que es presenten a consulta, no s’engloben als manuals de diagnòstic, degut a que es consideren situacins crítiques/canvis en el cicle vital, més que a referir-se a transtorns mentals (casos de separació, insatisfacció personal, dificultats amb les conductes dels fills, dols, etc).

En el cas de que detectem un trastorn a la fase d’avaluació, una de les profesisionals del nostre centre, especialitzada en diagnòstics clínics, utilitzarà qüestionaris estandaritzats, emb la fi de poder clarificar la sintomatologia, el transcurs i l’evolució de l’estat del/la pacient.

Aquest diagnòstic, en base al que ja hem mencionat, ens permet de forma molt útil conèixer amb quina dificultat ens estem relacionant i establir el tipus de tractament més apropiat per a cada persona, de manera que abordem la problemàtica de la forma més efectiva i eficient possible.

Al nostre centre, considerem a cada persona única, completament diferent a qualsevol altre. El diagnòstic només ens ajuda a entendre i clarificar cada situació, així com a planificar la nostra forma d’actuació per solucionar-la.

Mai el fem servir com a etiqueta ni definició de la persona, només com a eina de suport per a determinar el tractament més efectiu.

Si la persona que acudeix per primera vegada al centre, ja disposa d’aquest diagnòstic, serà convenient que el porti a la primera visita.